Reproducció de l'entrevista publicada en castellà a la revista Ultra-Endurance Nordic Walking Magazine el 27/07/2015 http://nordic-walking-competitivo.jimdo.com/, que ha pres la decisió de tancar aquest mes de gener, eliminant-ne els seus continguts.
Jordi Pau Caballero es Secretari d’INWA-Spain i (Secretari) de l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya -AENWC-.
- A quin any vas nàixer, i a on?
A Londres, el 30 de juny de 1960
- Quan i com vas conèixer el Nordic Walking?
Al gener-febrer de l’any 2007, a La Molina. Sóc tècnic esportiu en les modalitats d’esquí alpí i de guia de mitja muntanya. Aquell hivern no hi havia neu per fer sortides amb raquetes de neu, i vaig començat a cercar per internet possibilitats per fer activitats alternatives, i em va cridar atenció el Nordic Walking. Vaig anar estirant del fil... Finlàndia, entrenament per l’esquí de fons, parcs públics a Alemània... Vaig sentir sensacions amb els ulls tancats: imaginava centenars de persones en un parc a la Xina, en un metre quadrat cada una, fent Tai-txi... i a Alemania, desenes de persones en un parc, fent Nordic Walking... El ciutadans asiàtics, cultura oriental, meditativa-contemplativa, mobilitzant energies... els ciutadans nord-europeus, cultura occidental, pro-activa, moviltzant energies...
La segona part va venir al veure dues línies o escoles de Nordic Walking: la finlandesa -clàssica, amb la tècnica diagonal- i l’alemanya -nordic fitness-... Cercant, cercant, i deixant-me portar per la intuició, vaig optar per la que, sense saber-ho, n’és l’essència, promovent un moviment natural i fluid, que respecta el patró biomecànicament correcte de la marxa: la finlandesa. Tampoc era casual, pel lloc on visc -Puigcerdà- i la història: l’entrada l’any 2005, per La Seu d’Urgell, capital de l’esquí de fons per excel.lència, de la tècnica diagonal, sota la Metodologia de les 10 Passes, promoguda per la INWA...
- I quan vas arribar a l’INWA i et vas implicar en ella?
A la tardor del 2007 vaig fer el Curs d’Instructor a La Seu d’Urgell, trobant que l’AENWC funcionava testimonialment. Em vaig prendre un any per assimilar i interioritzar el Nordic Walking -amb el projecte “Nordic Walking Dreams: Empúries - Fisterra, 1500 km. 60 dies”-, i a l’any 2009 vaig començar a implicar-me, donant suport a cursos d’instructor. Finalment, l’any 2011 vaig anar a Riba de Garda (Itàlia) a fer el curs de national coach, amb Tiina Arrankoski i Tuomo Kettunen, i al tornar vaig rebre la proposta d’agafar la Secretaria de l’associació i d’INWA-Spain
- Els dies 10 i 11 d’octubre d’aquest any 2015, Barcelona acollirà l’INWA Convention 2015, i el dia 9 d’octubre farà el mateix amb l’assemblea anual que celebra l’INWA. Què destacaries de l’INWA Convention?
Que és una bona ocasió d’aprenentatge, convivència i intercanvi d’experiències, amb internationals coachs , nationals coachs, i instructors de més d’una dotzena de països. La família de la INWA és molt extensa, i és un moment esperat per molts dels seus membres. Els national coachs tenim l’obligació de participar-hi cada dos anys, per a recalificar la nostra certificació, però, per poc que podem, ho fem cada any, havent viatjat en els darrers anys a Bibione, Gdanks, i Barcelona.
- Per què Barcelona ha estat escollida dues vegades? S’aposta per la capital de Catalunya?
Barcelona té una llarga tradició en l’acollida d’esdeveniments esportius, i té un gran atractiu per la gent d’arreu del món. I, poc a poc, la feina de Nordic Walking Catalunya INWA-Spain, està molt ben considerada dins la família de la INWA. A la Convenció celebrada a Gdanks l’any 2013, vàrem presentar la comunicació científica “Nordic Walking, una eina de salut pública. Col.laboració de Nordic Walking Catalunya-INWA Spain amb la Generalitat de Catalunya”. Al finalitzar la convenció, ens van proposar celebrar la propera (2014) a Barcelona. Així doncs, vàrem passar de l’Akademia Wychowania Fizyczcnego i Sportu de la Universitat de Gdanks, a l’Institut Nacional d’Educació Física INEFC de la Universitat de Barcelona. I aquest any, en una versió una mica més reduîda, repetim assemblea anual i convenció, sota el lema “Becoming a better teacher” -Convertir-se en millor mestre-
- Catalunya possiblement entri en un procés d’independència. En el cas que això tingui lloc, hi haurà una INWA Catalunya?
Sense cap problema. De fet, actualment, ja hi ha una sensibilitat, per part dels dirigents i països membres de la INWA, cap a la realitat nacional i esportiva catalana i espanyola. Nordic Walking Catalunya INWA-Spain, representa aquesta realitat nacional i esportiva dual, catalana i espanyola, d’acord als valors que promou la INWA (entre ells respectar la diversitat de cultures, organitzacions i persones).
- L’estiu del 2008, vas fer la travessa “Nordic Walking Dreams: Empúries - Fisterra, 1.500 km en 60 dies”. Vas recórrer 1500 km en 60 dies. Què recordes d’aquesta gran marxa? Suposem que va ser dura...
Per sobre de tot, va ser una experiència humana i interior molt enriquidora. Conèixer el funcionament i les possibilitats del meu cos en una aventura, on, dia a dia, hi havia un objectiu i calia prendre unes decisions, que podrien condicionar el dia següent, o la resta de l’aventura. I no voler-te perdre res del que t’oferia el dia a dia. Lo important no era arribar a Fisterra, sinó el dia a dia que em va permetre arribar-hi. No competia amb ningú, en tot cas, em pensava que amb mi mateix, però ara, amb la perspectiva del temps, he vist que ni això. Tan sols va ser conèixer i superar-me en el dia a dia, coneixent persones i territori. D’Empúries a Jaca, vaig viatjar pràcticament sol, i a l’entrar al Camí de Sant Jaume... you never walk alone.
I si, va ser molt dura. Les etapes del Pirineu, amb els seus desnivells (21ª etapa, 14 de juliol: Nerin - Torla, 35 km - 1200 m pujada - 800 m baixada), i sortint tard per agafar el màxim de calor, van ser claus per adaptar-me a la calor de l’agost a la Meseta castellana (42ª etapa, 5 d’agost: San Nicolàs - Reliegos, 45 km - 40º)
- Tens pensat fer cap nova travessa de centenars o milers de kilòmetres?
De moment, malauradament, no puc. Les responsabilitats i els projectes se’m mengen, i aquell any 2008 va ser molt especial. Vaig decidir prendre’m 4 mesos de vacances, i recuperar moltes setmanes que em devia de vacances en els darrers anys. Dos mesos per la “Nordic Walking Dreams”, i dos mesos per a “Les tres piràmides”, amb les ascensions al Lanín, Aconcagua i Osorno, a la serralada andina. Però tot arribarà, quan tingui el cuquet del “què” i del “per què no?”...
Petit homenatge als editors de la revista, just quan es commemoren els 40 anys dels concerts de Lluís LLach al Palau d’Esports de Barcelona - gener del 76
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada