La meva trajectòria esportiva es mou entre la marxa nòrdica, les travesses de muntanya, les raquetes de neu i l'esquí alpí. Però no sóc corredor. Mai ho he estat, i el treball muscular que he anat desenvolupant amb el meu cos, em porta a desenvolupar la resistència, per sobre de la velocitat. La meva formació com a tècnic esportiu en muntanya mitjana, i la meva docència com a formador d'instructors de marxa nòrdica, em porta a plantejar tot un seguit de reflexions, fruit dels meus coneixements, aprenentatge i experiències personals.
Com molt bé es va manifestar en la ponència conjunta "Competició SI, competició NO", que vaig realitzar amb Sergi Garcia i Michela Colagiovanni, per Nordic Walking Catalunya INWA-Spain, en el Seminario de Marcha Nórdica de la FEDME celebrat a Barcelona al mes d'octubre passat:
"No podem acceptar que el N.W. es converteixi en correr amb bastons. La marxa nòrdica requereix una tècnica que hem d’executar amb correcció.
La postura estàtica i dinàmica correcta, venen determinades per la capacitat de mantenir la postura correcta en el decurs de la competició. Per a poder definir la marxa nòrdica com a esport, necessitem: La postura estàtica i dinàmica correctes, l'activació muscular adient, i la tècnica adequada per al bastó, factors que son interdepenents. No hi ha evolució esportiva del Nordic Walking sense les tres característiques tècniques. Si una d’elles falla en la velocitat, ja no es pot parlar de marxa nòrdica."
Proper test de la meva OP90: la Cerdanya Skyline, el 20 de març. 20 km i 1000+ m de desnivell amb la tècnica mixta de Nordic Walking i Nordic Ski Walking.
Carte Professionelle d'Educateur Spo
Jeunesse, Republique Francaise