Test del pals de Nordic Walking, model Tàctil C100 de TSL, revista Grandes Espacios

Test de material de marxa nòrdica realitzat per a la revista Grandes Espacios, de l' Editorial Desnivel, publicat en el número 223 de la revista, juliol-agost 2016

Sense un braceig correcte, no hi ha marxa nòrdica

La marxa nòrdica es basa en tres principis bàsics: una bona postura, la tècnica correcta de caminar, i l'ús correcte dels bastons. Moltes vegades veiem persones que practiquen la marxa nòrdica amb moviments gens equilibrats, i fins i tot asimètrics i inarmònics. Respectant les diverses patologies posturals, que poden condicionar l'equilibri i l'harmonia, aquestes també podent incidir en el rang i l'amplitud del moviment. Un bon aprenentatge i un bon entrenament de la tècnica diagonal de la marxa nòrdica, ens ha de poder conduir a respectar la simetria del moviment, modulant, en la seva justa mesura, el braceig i la passa tant endavant, com endarrera, amb una amplitud similar, i on a pas curt li correspondrà un braceig curt, i a pas llarg li correspondrà un braceig llarg.

Braceig endavant i endarrera, en un moviment simètric i
amb els bastons mantenint la diagonal amb el terra

Trencament de la diagonal perquè avancem massa els braços.

Una de les maneres en que trenquem la diagonal del bastó amb el terra, és quan portem els braços molt endavant, i la mà supera l'alçada del melic. Aleshores, difícilment podrem concloure el braceig més enllà de la pelvis, estirant el braç cap a endarrera, amb la mateixa amplitud de moviment que fem mentre la braçada cap a endavant. Corresponentment, la punta del bastó del braç que recula, no tindrà, tampoc, gaire recorregut cap a enrera, quedant massa a prop del cos, dificultant-ne l'impuls. L'impuls, en el Nordic Walking, ha de venir de la braçada cap a enrera, i això difícilment succeirà, si no podem fer aquesta braçada complerta. Si ens donéssim impuls amb els bastons, ho faríem cap amunt i, per tant, renunciem a ell i anem "tibant" de cames, perdent-nos una part dels beneficis de la marxa nòrdica, limitant-nos a un treball mínim amb els braços, sense impulsar-nos amb ells, i no completant la seva tècnica.

Amb el braços endavant i les mans allunyades del
terra, trenquem la diagonal del bastó vers el terra...

... i si ens donéssim impuls, aquest sería cap amunt-

Trencament de la diagonal per limitació del braceig des del colze.

Una de les maneres més freqüents en que trenquem la diagonal del bastó amb el terra, és quan el braceig no neix des de l'espatlla, sinó que el limitem al colze. Com en el cas anterior, difícilment podrem concloure el braceig més enllà de la pelvis, estirant el braç cap a endarrera, amb la mateixa amplitud de moviment. Corresponentment, la punta del bastó del braç que recula, no tindrà, tampoc, gaire recorregut cap a enrera, quedant massa a prop del cos, dificultant-ne l'impuls. I si ens volguéssim donar impuls amb els bastons, ens passaria com en el cas anterior: ho faríem cap amunt i, per tant, renunciarem a ell i aniríem "tibant" de cames, sense impulsar-nos amb els braços.

Amb un braceig limitat al colze, també trenquem
la diagonal del bastó vers el terra...

... i si ens donéssim impuls, aquest també sería cap amunt.

Només completant el braceig ens arribarem a donar impuls.

A tothom li és fàcil caminar, però integrar els bastons en el gest de caminar, implicant a les extremitats superiors i al tronc, suposa una dificultat per a moltes persones, amb la qual cosa se li treu importància a aquest treball físic de la part superior del cos, banalitzant-se la marxa nòrdica, no executant la tècnica amb correcció, i perdent-se una part molt important dels seus beneficis.

Només mantenint la diagonal del bastó, i fent
una extensió complerta del braç...

...aconseguirem impulsar-nos cap a endavant, facilitant
el gest caminar de manera més eficient i activa

A tall de conclusió

Amb una bona tècnica s'aconsegueix l'impuls cap a endavant, objectiu de la marxa nòrdica. Per això és molt important observar un període d'aprenentatge, el qual pot ser facilitat per un instructor titulat i degudament qualificat professionalment. La tècnica diagonal, practicada amb correcció, elimina el risc de moviments perjudicials per a la salut, i la Metodologia de les 10 Passes de la INWA, facilita molt el seu aprenentatge.

Amb una bona tècnica, s'aconsegueix l'impuls cap a endavant,
objectiu de la marxa nòrdica

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i Modern Nordic Walking Trainer
Tècnic Esportiu de Muntanya Mitjana i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

Aprenentatges de la Cerdanya Skyline

La 1a edició de la Cerdanya Skyline, celebrada diumenge 20 de març ha estat espectacularment brutal. La neu caiguda en els darrers dies -i a la mateixa matinada- hi va afegir un plus de duresa, amb força neu al recorregut, unificant-se la cursa de 30 km amb la de 20 km, ja que la llarga distància i a cota alta, el recorregut era força impracticable, i amb dificultats d'accessibilitat. Dels 488 corredors inscrits, hi va haver 61 abandonaments. 

Per a mi, participar en aquests tipus de curses, forma part del meu treball d'entrenament físic, a l'hora que són un espai personal d'aprenentatge i d'experimentació. Al no ser corredor, les tècniques de la marxa nòrdica i de Nordic Ski Walking em permeten resistir bé i poder entrar dintre del temps màxim establert per a classificar-se, que és el meu objectiu esportiu. 

Els dos primers quilòmetres del recorregut eren planers, i em vàrem permetre córrer a un ritme suau, per "guanyar temps" allà on el perdria al no ser la meva especialització córrer. Tot seguit, la primera pujada d'1,5 km i 250 m de desnivell+, va comportar una baixada de la mateixa distància i desnivell -ara negatiu-, en un terreny on calia anar amb compte de no relliscar, trobant a la fi de la baixada, el primer avituallament, a Queixans. Al km 6,5 començava la 2a pujada, i la més forta, d'1 km i 200 m+, per a entrar en el tram de la cursa amb força neu -uns 8 km-. Al km 11,5 ja s'havien acumulat els 1000 m de desnivell positiu acumulat, i al km 16 trobem el segon avituallament -s'havia suprimit el que estava previst al Corral d'Urtx-. Fins arribar on estava instal.lat, al Refugi de Vilallobent, es va fer llarg el pas pel Pla de les Forques.

Els 4,5 km baixada del Pla de les Forques cap a Vilallobent, amb 600 m de desnivell negatiu, tècnicament van ser molt delicats -baixada convertida en una trialera enfangada amb neu relliscosa, verglaç i gel negre-..  agreujat per l'inconvenient de ser dels darrers en passar per un espai condicionat per neu fresca i humida. Baixes el ritme, per seguretat, i un bon posicionament sobre les cames, em va permetre neutralitzar diverses relliscades, sense perdre l'equilibri -fonamental el treball d'activació del core-. Un cartell a la prop de la sortida del torrent, indicava el temps per arribar a Vilallobent (45 minuts)... i tenia només mitja hora per entrar dins el temps de classificació (5 h). Això va requerir un darrer esforç, on al poder tornar a utilitzar amb eficàcia els bastons, vaig decidir intentar arribar amb una bona passa i intensitat de marxa nòrdica, tornant a córrer suaument els darrers 5 minuts,

Així doncs, OBJECTIU ASSOLIT: 20,5 km 1000m de desnivell+ amb la tècnica de Nordic Walking i Nordic Ski Walking, Temps emprat 04:48:31. I amb temps per fer algunes fotos.

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPE) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

El principi de transferència en la marxa nòrdica

La marxa nòrdica, per la seva execució tècnica, i per la seva versatilitat, es un bon exemple del principi de la transferència a aplicar en l'aprenentatge de diferents esports outdoor tant d’hivern, com d’estiu. Un principi que moltes vegades pot semblar evident, com per exemple amb l’esquí, emprat pels corredors de fons per entrenar -i d’on prové la marxa nòrdica-, però que també pot esdevenir una gran eina facilitadora per l'aprenentatge i l’entrenament de disciplines a priori diferents, com per exemple l'esquí i les curses de muntanya, i les curses amb raquetes de neu. En el cas dels esports de neu,  pot complementar l’entrenament de les jornades de neu, amb d'altres prop del lloc de residència, sense el cost econòmic que aquestes comporten. També moltes vegades la manca de neu es pot compensar fent-ne ús d'aquest principi de la transferència.

Però, que és el principi de transferència? Si entenem el principi de transferència de l’aprenentatge com “l’influencia d’una activitat pràctica anterior sobre l’aprenentatge d’una habilitat”, contextualitzant-lo en el camp de l’esport, podríem dir que “el principi de transferència és la influència d’un tipus d’acció motriu -exercici- sobre el rendiment d’una altra acció motriu diferent”. Entre els esportistes d’èlit catalans, trobem diferents exemples de transferència en l’evolució de les seves carreres esportives, aplicats a diferents disciplines. Kilian Jornet, que excel·leix amb l’esquí de muntanya i les curses de muntanya, i la Laura Orgué, que després de competir en l’èlit de l’esquí de fons, ho està fent amb l’èlit de l’esquí de muntanya i de les curses de muntanya.

Personalment, com a tècnic esportiu i formador de marxa nòrdica, aquest principi l’estic experimentant en sentit bi-direccional, a l’objecte de poder millorar les meves ensenyances i la meva pràctica esportiva. Com a tècnic de mitja muntanya, el gest esportiu del braceig amb les raquetes de neu, especialment en pujades mitjanes -ho feia de manera innata e intuïtiva-, m’ha facilitat l’acció de braceig i d’allargament de la passa en la tècnica de marxa nòrdica, a l’hora que als practicants de la marxa nòrdica que han vingut a fer sortides de raquetes de neu, els hi ha facilitat molt, per aplicar una passa efectiva i economitzadora en la despesa energètica, l’extensió de la braçada cap a enrera que fan amb la marxa nòrdica. Com a esportista, la marxa nòrdica, aplicada a l’snow runnig, m’ha permès obtenir un bon temps en la Dark Polar Race, adaptant la tècnica de la marxa nòrdica a la variant de Nordic Ski Walking, per tal de poder entrar dins dels temps establerts -jo no sóc runner, el meu cos, pels seu entrenament i la meva tradició esportiva, no està preparat per l’acció de córrer-.

.

Tanmateix, l’esquí alpí hem permet fer un treball més isomètric, de tonificació, amb alguna fase excèntrica, trencant la dependència pel que fa a l’equilibri, que et dona la marxa amb els bastons, a l’hora que la tècnica de la marxa nòrdica m’ha permès assumir d’una manera més natural, la importància de la postura en la tècnica de l’esquí alpí, millorada amb un treball actiu des del core. I prendre consciència de la importància de l’entrenament creuat, tema del qual en parlaré en un proper article.

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPE) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

Les curses i les competicions com a model d'aprenentatge

Dissabte passat vaig poder participar a la Dark Polar Race, celebrada a La Molina. Cursa semi-nocturna d'snowrunning, a la qual vaig assistir molt motivat, prenent-la com un test dins la meva OP90. Dins la meva filosofia de l'esport, no m'agrada competir amb els altres. M'agrada competir amb mi mateix, per créixer, aprendre, i millorar el meu bagatge.Tanmateix, dins el món del Nordic Walking, les curses que hi ha organitzades fins al moment, deixen molt que desitjar, pel que fa a criteri tècnic, reglaments, jutges, i altres aspectes d'una activitat físic-esportiva, on voluntarisme, desconeixement o interessos, poden desvirtuar el procés natural de desenvolupament d'una nova modalitat esportiva, com és el Nordic Walking.

La meva trajectòria esportiva es mou entre la marxa nòrdica, les travesses de muntanya, les raquetes de neu i l'esquí alpí. Però no sóc corredor. Mai ho he estat, i el treball muscular que he anat desenvolupant amb el meu cos, em porta a desenvolupar la resistència, per sobre de la velocitat. La meva formació com a tècnic esportiu en muntanya mitjana, i la meva docència com a formador d'instructors de marxa nòrdica, em porta a plantejar tot un seguit de reflexions, fruit dels meus coneixements, aprenentatge i experiències personals.

Com molt bé es va manifestar en la ponència conjunta "Competició SI, competició NO", que vaig realitzar amb Sergi Garcia i Michela Colagiovanni, per Nordic Walking Catalunya INWA-Spain, en el Seminario de Marcha Nórdica de la FEDME celebrat a Barcelona al mes d'octubre passat:

"No podem acceptar que el N.W. es converteixi en  correr amb bastons. La marxa nòrdica requereix una tècnica que hem d’executar amb correcció. Conseqüentement, hem de fer les coses ben fetes: fent  un programa  amb objectius progressius. Sent molt precisos en l’execució tècnica i en la consecució dels objectius. Si desenvolupem malament la tècnica en una activitat esportiva intensa i per molt temps: no obtenim els beneficis del NW i podem causar inflamació a les articulacions, problemes i lesions.

La postura estàtica i dinàmica correcta, venen determinades per la capacitat de mantenir la postura correcta en el decurs de la competició. Per a poder definir la marxa nòrdica com a esport, necessitem: La postura estàtica i dinàmica correctes, l'activació muscular adient, i la tècnica adequada per al bastó, factors que son interdepenents. No hi ha evolució esportiva del Nordic Walking sense les tres característiques tècniques. Si una d’elles falla en la velocitat, ja no es pot parlar de marxa nòrdica." 

"La disposició fonamental de l’esport de la marxa nòrdica es la de mantenir la postura correcta a molt alta velocitat de marxa , on:

- Rendiment esportiu en la marxa nòrdica: Report entre màxima velocitat / funció de la postura dinàmica 

- Objectiu: ANAR RÀPID PERÒ NO A COSTA DEL RENDIMENT TÈCNIC "

Partint d'aquests principis, algunes reflexions en base a la meva experiència i entrenament per la Dark Polar Race de La Molina:

1. Els recorreguts de tipus alpí, amb forts desnivell acumulat en pocs km, no són els més idonis per a futures competicions de marxa nòrdica: dificultat per al desenvolupament i manteniment de la tècnica, i per a la ubicació dels futurs jutges de les probes.

2. Per a poder entrar dins els temps de classificació en una cursa d'aquestes característiques -per a runners-, cal emprar altres tècniques, com el Nordic Ski Walking.

3. A mida que es va progressant en la cursa, el cansament de la musculatura dificulta el manteniment de la postura, amb la qual cosa s'entra en un bucle al perdre eficiència en el gest, produint més cansament.

4. En aquest tipus de circuit és on es constata la necessitat d'un entrenament creuat per a treballar diferents grups musculars, a l'objecte de tonificar-lo i evitar aquest cansament i els seus efectes sobre la postura.

Proper test de la meva OP90: la Cerdanya Skyline, el 20 de març. 20 km i 1000+ m de desnivell amb la tècnica mixta de Nordic Walking i Nordic Ski Walking.

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

Cura i higiene dels bastons de marxa nòrdica

El niu de material d'un instructor o club de Nordic Walking, inclou, bàsicament, un cert nombre de bastons, els tacs de goma, i la bossa o bosses de transport. Aquest material és el que es facilita als clients que s'apunten a les diferents activitats organitzades, o a cursos d'iniciació, quan aquestes persones no disposen encara del seu propi material. L´ús repetitiu d'aquest material, en diferents entorns i en diverses mans, fan que sigui necessari el seu sanejament, amb una periodicitat, almenys, d'un cop per temporada, i tot depenent del seu ús.

Les parts del bastó que poden tenir més brutícia, són les puntes i els tacs de goma, degut al seu contacte amb el terra -on trobem tot tipus de brutícia i, a voltes, excrements-, i les dragoneres i els mànecs, degut a la suor de les mans. Així doncs, un cop per temporada, hauríem de netejar els tacs, i els bastons, tot desmuntant-ne les dragoneres per a la seva neteja complerta amb aigua i sabó, per a poder-los estendre i ventilar-los.

Pel que fa als usuaris d'aquest tipus de material, estaria bé, deixant-ho a criteri personal de cadascú, que poguessin disposar de tovalloletes humides per a netejar els mànecs abans de fer-los servir i, en tot cas, cal recomanar que a l'acabar l'activitat, si no es disposa d'una dutxa reconfortant immediata, poder-se rentar les mans, especialment pel risc de tocar-se la cara o la boca.

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

Caràcterístiques bàsiques de la tècnica de marxa nòrdica

Segons ens defineix la INWA -International Nordic Walking Federation-, referint-se a la tècnica diagonal de la marxa nòrdica: "El Nordic Walking és una forma d'activitat física en què s'afegeix, a la forma natural de caminar, l'ús actiu d'un parell de bastons especialment dissenyats per al Nordic Walking. Tanmateix, les característiques biomecàniques de la manera natural de caminar es mantenen. Això suposa que la tècnica correcta de Nordic Walking respecta el rang de moviment natural del moviment dels braços en caminar de forma natural." En aquesta definició es basen els fonaments per desenvolupar la marxa nòrdica, des d'una tècnica correcta, a una bona tècnica, depenent de les capacitats de cadascú, de la seva aplicació, i de les seves hores d'entrenament.

Un dels aspectes a tenir en compte, i que dificulta especialment el procés d'aprenentatge i la correcta execució de la tècnica, són les patologies posturals adquirides en el decurs dels anys, que es poden veure accentuades per una vida sedentària i per l'edat. Aquests factors atorguen una importància especial a l'aprenentatge de l'aspecte postural. Al fet natural de caminar, anem a afegir un parell de bastons, amb l'objectiu d'intensificar el procés de caminar, d'una manera versàtil i equilibrada, augmentant l'esforç muscular de la part superior del cos, i mobilitzant grups musculars que habitualment no s' utilitzen al caminar. La integració d'aquesta activació de la part superior del cos, és la que permet impulsar-lo cap endavant. Sense impuls, NO hi ha Nordic Walking, i això és un aspecte fonamental en una tècnica correcta. Hem d'admetre que caminar amb bastons, no és un acte natural, ja que no hem nascut amb ells, sent, doncs, el seu ús, un element civilitzador adquirit, requerint un aprenentatge en el seu maneig, de cara a aconseguir l'objectiu tècnic proposat.

Dels principis bàsics del Nordic Walking, aquests són els que caracteritzen una bona execució tècnica: moviments i forma de caminar saludables i biomecànicament correctes, i una alineació i una postura correctes del cos. Amb moviments fluids, que involucren l'ús dels músculs del tren superior, inferior, i l'hemisferi central -on s'origina tot aquest procés-; i una simetria i entrenament del cos sencer, donant com a resultat un moviment equilibrat, simètric i harmònic, obtenint un òptim estirament de les nostres cadenes musculars en el transcurs de la marxa. Així doncs, la postura i la tècnica correcta d'caminar -amb una bona alineació, una correcta inclinació, i un correcte braceig-, són fonamentals abans d'iniciar el treball d'adoptar l'ús actiu dels bastons, per aconseguir mantenir aquest moviment equilibrat, simètric i harmònic en el qual ens reeduca el Nordic Walking. Això facilitarà l'adoptar un ús actiu i correcte dels bastons, que ens ha de permetre un caminar més eficaç, amb menys esforç i que aquest, a la seva vegada, sigui redistribuït d'una manera versàtil i equilibrada, integrant la majoria de grups musculars de nostre cos, a l'acte de caminar.

Així doncs, mereixen tenir-se en compte aquells aspectes que poden limitar aquesta acció d'impuls i d'estirament, que pretenem aconseguir amb la marxa nòrdica. Una bona tècnica de marxa nòrdica, ha d'aconseguir realitzar el següent gest tècnic:

- Un braceig correcte i complet, desenvolupat en totes les fases -plantar, empènyer, extensió, deixar anar i retorn cap a davant-, sense perdre la diagonal del bastó respecte al terra, amb una inclinació del cos cap endavant -del taló al cap- i una contra-rotació clavícula-pelvis.

A títol de mostra, i no extensiva, alguns errors tècnics més comuns (fase plantar-empènyer-extensió):

- En lloc de balancejar el braç des de l'espatlla l'avantbraç es mou des del colze, o plantar el bastó davant massa vertical -accions que generen un braceig incomplert, en dificultar passar la mà més enllà de la pelvis, avortant, per tant, l'empenta activa en el sentit de la marxa-; colze massa recte, el canell no es manté recte durant el braceig, o els palmells de les mans no estan de cara a les cuixes en l'extensió.

En aquest breu article no es compara la tècnica diagonal amb les propostes d'altres tècniques que no respecten el patró postural i biomecànicament correcte de la marxa, incidint això en les seves propostes tècniques i metodològiques.

Article publicat a Ultra-Endirance Nordic Walking Magazine

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

La tècnica de la marxa nòrdica

"El Nordic Walking, és una forma d'activitat física en la qual s'afegeix, a la forma natural de caminar, l'ús actiu d'un parell de bastons especialment dissenyats per a la marxa nòrdica. No obstant això, les característiques biomecàniques de la manera natural de caminar es mantenen. Això suposa que la tècnica correcta de la marxa nòrdica respecta el rang de moviment natural del moviment dels braços al caminar de forma natural.

L'ús dels bastons mitjançant una tècnica correcta, integra l'activació de la part superior del cos en l'acte de caminar, per així impulsar el cos cap endavant. L'esforç físic és, d'aquesta manera, distribuït entre diversos grups de músculs de tot el cos, d'una manera versàtil, equilibrada i correcta.

L'ús d'una tècnica correcta de l'ús dels bastons, ofereix una oportunitat per poder intensificar el procés de caminar. Augmenta de manera significativa l'esforç muscular de la part superior del cos. Ofereix, tanmateix, l'oportunitat de mobilitzar músculs de la resta del cos.

La marxa nòrdica és una activitat física segura, natural, dinàmica, eficaç i apta per a tothom que treballa el cos sencer d'una manera holística, simètrica i equilibrada. L'objectiu principal del Nordic Walking és aconseguir un estat general de benestar físic i mental."

INWA 2011

El Nordic Walking es basa en els principis següents:

- Uns moviments i una manera de caminar saludables i biomecànicament correctes 

- Una alineació i una postura correctes del cos 

- Moviments fluids, que involucren l'ús dels músculs del tren superior, inferior i l'hemisferi central

- Simetria i entrenament del cos sencer

- Un condicionament aeròbic, efectiu gràcies a l'activació de grups de músculs grans i petits, que produeixen moviments rítmics i dinàmics

- Una alternança constant d'activació i relaxació dels músculs, afavorint d'aquesta manera un alleujament de la musculatura encarcarada.

- La intensitat i objectius de l'entrenament poden ser fàcilment adaptats a les necessitats individuals

- Les habilitats apreses poden ser transferides a la vida quotidiana

- Exercici físic apte per a tots, sense perjudici de l'edat, sexe o condició física

                                          http://inwa-nordicwalking.com/

La INWA ha desenvolupat una mètode únic, el 10 Step Teaching Method™, que facilita molt l'aprenentatge de la marxa nòrdica, i que es fonamenta en tres pilars principals:

                                               1. UNA POSTURA CORRECTA

                                               2. UN PATRÓ DE MARXA CORRECTE

                                               3. L'ÜS CORRECTE DELS BASTONS

Si voleu aprendre una mica més, el trobareu en italià, i, properament, en anglès:

http://www.modernnordicwalking.com/eng/

New_book_-_Modern_Nordic_Walking.html

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise