Tuomo Jantunen, Cavaller
del treball en Kinesiologia i Educació Física, i director de l’associació
“Suomen Latu” desde 1977 fins 2007, entrevistat per Tuomo Kettunen. Del
seu web
www.ModernNordicWalking.com, traducció
autoritzada, per Jordi Pau Caballero.
- Dr. Jantunen, sobre
el Nordic Walking, podem dir que la idea i el concepte d'aquesta disciplina va
néixer quan es va proposar a la gent caminar amb pals d'esquí fora de la
competició, és a dir, com a una forma d'activitat física i no com un mètode
d'entrenament dels esportistes d'esquí de fons. Segons la seva opinió,
quan es va produir aquest fet?
"Caminar amb
pals d'esquí per a mi, per als meus companys i per la gent gran, era ben
conegut com una forma d'entrenament dels atletes d'esquí, practicat en moltes
dècades. Jo sé que la meva col.lega i amiga, Leena Jääskeläinen, des
dels anys 60, havia fet alguns esdeveniments esportius, amb iniciatives
desenvolupades i promogudes amb diverses activitats amb pals d'esquí a
l'escola. Potser hi havia altres persones que havien experimentat abans que
ella, però no tinc cap informació d'elles. Sovint, aquestes proves que
s'han relacionat també a l'esquí de fons són maneres d' "estirar" la
temporada d'esquí als períodes sense neu i van servir com mètodes de capacitació
pre-o post-ski ".
- Atès que ha estat,
i segueix sent, un esquiador actiu, i desde fa molt temps va treballar com a
director de 'Suomen Latu ", i com un promotor de l'esquí, potser ja als
anys 60-70-80 va experimentar o va practicar caminant amb pals d'esquí?
"Crec que
gairebé tots els atletes d'esquí de fons a Finlàndia, a la tardor, per
preparar-se per a la temporada, han de fer exercicis i caminar llargues
distàncies amb pals. Així que jo també ho vaig fer, tot i que no vaig ser
un exemple ni a nivell regional, només un dels millors entre els meus col ·
legues. En aquell moment sentía sovint la pregunta: "On has oblidat
els teus esquís" Vàrem practicar caminant amb pals per estar preparats i
en la millor condició física per començar la temporada d'esquí ".
- Malgrat això, podem
considerar que la idea de la marxa nòrdica, de fet, havia madurat ja en els
anys 70 i 80, però no va ser "lliurada" i no hi havia cap projecte
clar i comú per al seu desenvolupament com a disciplina en si mateixa. Però
llavors, el 1988, la sort es va posar en joc i li va donar un impuls al seu
naixement. No és així?
"Exactament. La
neu va mancar, de sobte, quan havíem de participar amb un grup de corredors,
amb els esquís, en la inauguració de l'estàtua del prof. Tahko Pihkala a
l'Estadi Olímpic d'Helsinki el 5 gener de 1988. Per descomptat, l'esquí es
va convertir en una marxa a peu. Aquest dia va ser també el 100 aniversari
del naixement del nostre personatge esportiu més important, el creador i
desenvolupador de diversos esports a Finlàndia, Lauri "Tahko"
Pihkala. Vaig tenir la idea d'equipar als marxadors amb pals d'esquí de
fons per recórrer el camí amb ells. Va ser el grup que caminava per
primera vegada al món amb l'estil del Nordic Walking, que va ser immortalitzat
pels fotògrafs i cadenes de televisió de Finlàndia: una part del vídeo es va
transmetre en el programa més esportiu del país. L'atenció i l'interès que
despertà la nostra caminada fou una espurna agradable per promoure aquest tipus
d'activitat”.
- A finals dels anys
80 i principi dels 90, quin tipus d'accions organitzàveu per
promoure'l ?
"El
'sauvakävely" va formar part de diversos tipus d'actes i iniciatives que
organitzava Suomen Latu: als "dies d'activitat física" a l’empresa,
als ministeris i a les organitzacions, a les campanyes nacionals de promoció de
l'activitat física i caminar. Entre elles, una de les més importants va
ser la campanya "Per l'activitat física neta" de la qual el lema
principal va ser "Walk", organitzat conjuntament amb diversos
ministeris el 1994. Caminant amb pals, 'sauvakävely', usant aquesta
paraula, que era una de les disciplines que promovien la campanya ".
- Els pals que veu
utilitzar van ser pals d'esquí?
"Sí, eren pals
per a esquí de fons, fibra de vidre, carboni, encara que alguns encara
utilitzaven aquells de bambú. Ens havien tret només les volanderes que
s’enganxàven fàcilment entre branques, arrels i roques. Recordeu que els
pals d'esquí aleshores eren més curts que els d'avui en dia, i no s'escurçaven
per al seu ús per caminar. Però eren pals d'esquí
("suksisauva"), el pal llarg ("kävelysauva") no va
aparèixer fins el 1997."
 |
Tuomo Jantunen mostra un
parell dels primers prototips
de bastons de Nordic Walking
amb tires com si fossin
dragoneres |
- A més de vostè i de
l'Associació Suomen Latu, hi havia altres organismes, empreses o organitzacions
en les activitats organitzades per caminar amb pals en el decurs dels anys 90?
"Sí, diverses
associacions esportives locals, les associacions de veïns i en diferents
instituts especials per a esports, com Vierumäki, Varela i Kuortane,
organitzaven els esdeveniments i proves sauvakävely. Fins i tot
l'Associació Nacional d'Artritis i les escoles de l’àmbit d'aquesta
organització van començar a utilitzar els pals."
- En aquells anys,
quina classe d'èxit tenien totes les iniciatives i activitats de promoció?
"Al principi
era l'actitud positiva, tot i que la gent encara va riure de la idea
d'utilitzar els pals per caminar. En resum, diria que l'interès hi era,
però sense un èxit en particular. Malgrat això, tots els que ho varen
provar, es van adonar que el sauvakävely era una manera eficaç i suau de fer
exercici. Tècnicament, era bastant fàcil d'aprendre, ja que els finlandesos
sempre saben esquiar, i ara era per simular l'acte de marxar, però sense
esquís. "
- Quan i com va
començar la veritable eclosió del Nordic Walking?
"La base per a
la promoció del nostre projecte va ser la producció d'una inserció a la
revista" Latu Polku ja "("pista d'esquí i trail ") de
Suomen Latu, que comencem a dissenyar al 1996, juntament amb el patrocinador
Exel. Durant el projecte, el patrocinador es va convèncer que la
disciplina valia la pena, i necessària per produir un pal específic, que es va
presentar amb el nom de "Walker". L’article es va publicar l'agost de
1997. Es van utilitzar les fotos de l'Institut de Vierumäki. Després, a la
tardor de 1997 tot estava preparat, la idea i el concepte (en realitat ja
estaven a punt des de feia algun temps), també el pal, que es va anomenar
específicament "Nordic Walker". Immediatament després es va crear la
paraula "Nordic Walking" per aquesta disciplina. Faltava només
promoure el projecte i fer el màrqueting. La persona responsable del
desenvolupament del pal era el gerent de productes Excel, Taisto
Manninen.
Podem considerar que l'empenta final per l'eclosió va ser un petit anunci de
Suomen Latu, que va aparèixer al diari principal Sanomat de Finlàndia
Helsingin, el 2 de setembre de 1997, on es va convidar a la gent a venir a
practicar sauvakävely tots els dimarts a les 18.00 hores a " Paloheinä
"(una seu de la Suomen Latu). Podíen utilitzar els seus pals, llogar o
comprar pals nous en el lloc específic. Contràriament a totes les
expectativas, van aparèixer 50 persones en la primera cita, a la setmana
següent ja eren 100, després 200, després fins i tot va arribar a 300. L'èxit
de la nostra setmana va atreure ràpidament l'atenció dels mitjans de
comunicació. A la pràctica cada cita, a la tardor de 1997, sempre estaven
presents periodistes, fotògrafs i equips de televisió, tant nacionals com
estrangers. Durant la tardor ja podíem tenir espais en els programes de
televisió per presentar la disciplina. A la pràctica, la disciplina va
començar desenvolupar-se ".
- Crec que en
l'oficina de Suomen Latu estaven molt ocupats per fer front a totes les
peticions que arribaven de tot arreu, igual que en unes setmanes us organizaveu
per tal de presentar la disciplina a tot el país a través de programes de
televisió.
"He de dir que
sí: les línies telefòniques estaven pràcticament sempre ocupades, a causa de
les demandes. Afortunadament, Suomen Latu és una organització capilar
gran, amb les associacions locals de tota Finlàndia i a través d'elles, podíem
organitzar activitats per promoure ràpidament l’activitat a tot arreu. Vaig
agafar el material per començar els cursos de capacitació per instructors de
Nordic Walking, personalment, i vaig realitzar el curs oficial per primera
vegada a Jyväskylä, a la primavera de 1998. Acabàvem de rebre suport
financer de l'Estat, de 8.500 marques que s'utilitzen per a espectacles, i 200
parells de bastons de marxa nòrdica. Aquests van ser regalats als nous
instructors, els quals es va comprometre a començar a organitzar passejades
nocturnes als seus municipis de residència. "
- El Nordic Walking
va ser "oficialment" llançat el 1997 i ràpidament va tenir un gran
èxit . Té algunes dades per descriure i quantificar aquest èxit?
"D'acord amb
les dades recollides per Suomen Gallup el 1998, aproximadament un any després
de la publicació del nostre primer anunci al diari, 160.000 finlandesos
practicaven amb regularitat la marxa nòrdica, i uns 520.000 l'havien provat.
Crec que és el rècord nacional en el seu gènere, almenys jo no conec que cap
altra disciplina des del principi hagi estat un èxit (la població de Finlàndia
és de 5,3 milions d'habitants). La nostra oficina Paloheinä, el 1998, va ser
visitada per més de 20.000 persones que volien conèixer l’activitat."
- Si avui dia
analitzem els esdeveniments relacionats amb el Nordic Walking, segons la seva
opinió, quines van ser les raons per les qual l'esport va obtenir un enorme
èxit popular amb tanta rapidesa?
"Crec que tres
varen ser les raons:
1. El pal. Els
primers practicants tenien una actitud positiva cap a aquesta disciplina,
però probablement es van sentir avergonyits de començar a caminar
"públicament" amb pals d'esquí. Pals de colors, especialment
desenvolupats per a la disciplina. Eliminat aquest problema, l'adherència a
l'activitat era còmoda, la longitud correcta i el disseny bonic.
2. L'interès i
el suport dels mitjans de comunicació. Ja en un parell de setmanes el Nordic
Walking havia guanyat molt espai en els programes dels diaris, la ràdio i la
televisió. Va ser un "invent genuí finlandès" i una forma
d'activitat física originària de Finlàndia, que pel que sembla també els
periodistes van voler presentar de bona gana - potser hi va haver una mica
“d'orgull nacional” que recolza l'atenció.
3. Dones
finlandeses de mitjana edat, sense prejudicis i segures de si mateixes. Durant
les primeres setmanes els participants de les nostres iniciatives de Marxa
Nòrdica -80%- eren dones de mitjana edat. Simplement van decidir que
aquesta era una disciplina per a elles, simplement ideal per a elles. De
fet, un sociòleg, qui més tard va estudiar el fenomen del Nordic Walking, va
sostenir que darrera de l'èxit ràpid hi havien les dones de mitjana edat,
finlandeses i sense prejudicis. Moltes dones més tard van agafar agafar el
camí de convertir-se en instructores. "
- El Nordic Walking
es va afiançar, llavors, a Finlàndia, amb rapidesa, com una disciplina
per a tota la població ?
"Pel que fa a
la divisió entre sexes, en realitat, la situació ja va arribar a ser gairebé
igual en un any. La recerca de la Suomen Gallup el 1998 va revelar que els
practicants eren 60% dones i 40% homes, i són més o menys els percentatges
actuals. Però el que ha canviat és la divisió entre els grups d'edat: el
Nordic Walking es practica tant pels joves com per la gent gran. La
disciplina, gràcies a la seva versatilitat, és capaç de satisfer les
necessitats i desitjos de les persones de totes les edats i totes les
condicions físiques ".
 |
Tuomo Jantunen presenta el
Nordic Walking al president de
la república Matti Ahtisaari
i la seva dona Eeva l'any
1998 (Photo courtesy of
Suomen Latu)
|
- En el moment del
llançament, el 1997, es va imaginar que la marxa nòrdica podria ser tan
reeixida, tant a nivell nacional com a nivell internacional, superant les
expectatives sobre les possibilitats de la disciplina per arribar a ser popular?
"Després
d'haver treballat per a la posada en marxa de diverses disciplines, es pot dir
que sempre és una sorpresa el llançament i l'èxit d'un negoci, una iniciativa
que atrau la gent per avançat ... és molt difícil de predir. Així va ser
en el cas de Nordic Walking. La meva actitud sempre ha estat oberta a
noves idees i propostes pel que fa al que estàvem oferint: sentir, veure,
promoure junts. El millor que va succeir amb el Nordic Walking és que
funcionava, que va agradar la gent ".
- Personalment ha
rebut diversos premis nacionals pel seu treball en la promoció de la marxa
nòrdica i, com vostè sap, vostè és l'única persona a Finlàndia que ha rebut el
reconeixement oficial com a part d'aquesta disciplina. Acaba de rebre un
premi molt valuós i important, "Vuoden Liikuntavaikuttaja"
(personatge més influent de l'any en l'activitat física) per a la seva carrera,
amb la principal motivació "pel seu treball pioner en el camp de la marxa
nòrdica". Hi ha molts que creuen que es mèrit vostre que la
disciplina sigui tan popular i molt practicada a Finlàndia. Se li va
oferir el títol de "Pare de Nordic Walking", què li sembla?
"Per
descomptat que no vull ser anomenat el Pare de la marxa nòrdica, però un pioner
o un desenvolupador, això ho puc aceptar. És clar que vaig ser una de les
primeres persones que creien que la probabilitat d'èxit d'aquesta disciplina i
vaig veure que el meu treball, que consistia a dirigir l'Associació Suomen Latu, on he tingut l'oportunitat de promocionar el seu llançament, hi contribueix
en gran mesura al seu desenvolupament perquè sigui una "activitat per a
tota la població. Naturalment, em sento molt feliç per tots els premis i
guardons. Entre ells jo prefereixo, ara que sóc un pensionista, el premi
"Vuoden Terveysteko" (Acció per la Salut de l'any) el 1998,
"Suomen Kuntouttajamitali 2000" (Medalla Nacional de la Fundació per
a la Rehabilitació) - i per descomptat el de "Vuoden
Liikuntavaikuttaja" (Personatge més influent de l'any en l'activitat
física). "
- Amb quin tipus de
sentiments intenta ara veure l'èxit de la marxa nòrdica a Finlàndia i arreu del
món? Què sent quan veu a un practicant amb els seus pals?
"És obvi que
hom està molt content de veure els resultats del seu treball arreu de
Finlàndia, però també viatjo a l'estranger. De tant en tant em trobo que
m'aturo a contemplar a un practicant, la seva motivació per triar una bona
activitat física a l'aire lliure. Però poques vegades començo a donar
consells a la tècnica ... En el passat, veia com era, per descomptat, la
tècnica d'un practicant, o quin tipus de pals utilitzava. Avui m'alegra
totes les persones que veig cuidant les seves condicions físiques a l'aire
lliure, practicant Nordic Walking, sigui quin sigui el seu estil. Estic
participant de nou, una o dues vegades per setmana, en caminades organitzades a
Paloheinä i crec que el Nordic Walking dóna el millor per jugar amb els teus
amics, com per la socialització de l'exercici a la natura ".
Moltes, moltes
gràcies per la seva resposta Dr. Jantunen, ens ha ofert una informació de la
història molt interessant. Però, per sobre de tot, volem donar-li les gràcies
per la seva destacada tasca a favor del Nordic Walking !!
Promotor de la salut a través de l'activitat física
Nordic Walking national Trainer INWA i Modern Nordic Walking Trainer
Tècnic Esportiu de Muntanya Mitjana i guia de muntanya UIMLA
Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861
Carte Professionelle d'Educateur Sportif 03811ED0344 Ministère des Sports et de la
Jeunesse, Republique Francaise
