Dissabte passat vaig poder participar a la Dark Polar Race, celebrada a La Molina. Cursa semi-nocturna d'snowrunning, a la qual vaig assistir molt motivat, prenent-la com un test dins la meva OP90. Dins la meva filosofia de l'esport, no m'agrada competir amb els altres. M'agrada competir amb mi mateix, per créixer, aprendre, i millorar el meu bagatge.Tanmateix, dins el món del Nordic Walking, les curses que hi ha organitzades fins al moment, deixen molt que desitjar, pel que fa a criteri tècnic, reglaments, jutges, i altres aspectes d'una activitat físic-esportiva, on voluntarisme, desconeixement o interessos, poden desvirtuar el procés natural de desenvolupament d'una nova modalitat esportiva, com és el Nordic Walking.
La meva trajectòria esportiva es mou entre la marxa nòrdica, les travesses de muntanya, les raquetes de neu i l'esquí alpí. Però no sóc corredor. Mai ho he estat, i el treball muscular que he anat desenvolupant amb el meu cos, em porta a desenvolupar la resistència, per sobre de la velocitat. La meva formació com a tècnic esportiu en muntanya mitjana, i la meva docència com a formador d'instructors de marxa nòrdica, em porta a plantejar tot un seguit de reflexions, fruit dels meus coneixements, aprenentatge i experiències personals.
Com molt bé es va manifestar en la ponència conjunta "Competició SI, competició NO", que vaig realitzar amb Sergi Garcia i Michela Colagiovanni, per Nordic Walking Catalunya INWA-Spain, en el Seminario de Marcha Nórdica de la FEDME celebrat a Barcelona al mes d'octubre passat:
"No podem acceptar que el N.W. es converteixi en correr amb bastons. La marxa nòrdica requereix una tècnica que hem d’executar amb correcció.Conseqüentement, hem de
fer les coses ben fetes: fent un programa amb objectius progressius. Sent molt precisos en l’execució tècnica i en la consecució dels objectius. Si desenvolupem malament la tècnica en una activitat esportiva intensa i per molt temps: no obtenim els beneficis del NW i podem causar inflamació a les articulacions, problemes i lesions.
La postura estàtica i dinàmica correcta, venen determinades per la capacitat de mantenir la postura correcta en el decurs de la competició. Per a poder definir la marxa nòrdica com a esport, necessitem: La postura estàtica i dinàmica correctes, l'activació muscular adient, i la tècnica adequada per al bastó, factors que son interdepenents. No hi ha evolució esportiva del Nordic Walking sense les tres característiques tècniques. Si una d’elles falla en la velocitat, ja no es pot parlar de marxa nòrdica."
Proper test de la meva OP90: la Cerdanya Skyline, el 20 de març. 20 km i 1000+ m de desnivell amb la tècnica mixta de Nordic Walking i Nordic Ski Walking.
La meva trajectòria esportiva es mou entre la marxa nòrdica, les travesses de muntanya, les raquetes de neu i l'esquí alpí. Però no sóc corredor. Mai ho he estat, i el treball muscular que he anat desenvolupant amb el meu cos, em porta a desenvolupar la resistència, per sobre de la velocitat. La meva formació com a tècnic esportiu en muntanya mitjana, i la meva docència com a formador d'instructors de marxa nòrdica, em porta a plantejar tot un seguit de reflexions, fruit dels meus coneixements, aprenentatge i experiències personals.
Com molt bé es va manifestar en la ponència conjunta "Competició SI, competició NO", que vaig realitzar amb Sergi Garcia i Michela Colagiovanni, per Nordic Walking Catalunya INWA-Spain, en el Seminario de Marcha Nórdica de la FEDME celebrat a Barcelona al mes d'octubre passat:
"No podem acceptar que el N.W. es converteixi en correr amb bastons. La marxa nòrdica requereix una tècnica que hem d’executar amb correcció.
La postura estàtica i dinàmica correcta, venen determinades per la capacitat de mantenir la postura correcta en el decurs de la competició. Per a poder definir la marxa nòrdica com a esport, necessitem: La postura estàtica i dinàmica correctes, l'activació muscular adient, i la tècnica adequada per al bastó, factors que son interdepenents. No hi ha evolució esportiva del Nordic Walking sense les tres característiques tècniques. Si una d’elles falla en la velocitat, ja no es pot parlar de marxa nòrdica."
"La disposició fonamental de l’esport de la marxa nòrdica es la de mantenir la postura correcta a molt alta velocitat de marxa
, on:
- Rendiment esportiu en la marxa nòrdica: Report entre màxima velocitat / funció de la postura dinàmica
- Objectiu:
ANAR RÀPID PERÒ NO A COSTA DEL RENDIMENT TÈCNIC "
Partint d'aquests principis, algunes reflexions en base a la meva experiència i entrenament per la Dark Polar Race de La Molina:
1. Els recorreguts de tipus alpí, amb forts desnivell acumulat en pocs km, no són els més idonis per a futures competicions de marxa nòrdica: dificultat per al desenvolupament i manteniment de la tècnica, i per a la ubicació dels futurs jutges de les probes.
2. Per a poder entrar dins els temps de classificació en una cursa d'aquestes característiques -per a runners-, cal emprar altres tècniques, com el Nordic Ski Walking.
3. A mida que es va progressant en la cursa, el cansament de la musculatura dificulta el manteniment de la postura, amb la qual cosa s'entra en un bucle al perdre eficiència en el gest, produint més cansament.
4. En aquest tipus de circuit és on es constata la necessitat d'un entrenament creuat per a treballar diferents grups musculars, a l'objecte de tonificar-lo i evitar aquest cansament i els seus efectes sobre la postura.
Proper test de la meva OP90: la Cerdanya Skyline, el 20 de març. 20 km i 1000+ m de desnivell amb la tècnica mixta de Nordic Walking i Nordic Ski Walking.
Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA
Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861
Carte Professionelle d'Educateur Spo
Jeunesse, Republique Francaise
Carte Professionelle d'Educateur Spo
Jeunesse, Republique Francaise
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada