Jordi Pau Caballero, trainer for growth.

Blog personal on trobareu escrits, articles i continguts relacionats amb experiències que omplen al seu autor, i que, al seu parer, poden ajudar a créixer a altres persones. L’autor s'identifica amb la definició de l'excursionista com a “home culte i polifacètic, coneixedor del seu entorn, amb una elevada sensibilitat i un profund esperit crític”.

Guia de muntanya, el seu ofici li ha permès desenvolupar el seu propi estil de vida, dins el qual ha anat formant-se i creixent com a persona, passant de l’educació en el lleure, al desenvolupament d’experiències a muntanya per a joves, adults i famílies, per arribar a convertir-se en promotor de la salut a través de l’activitat física. Sense oblidar el camp de les arts, prodigant-se en el camp de l’escriptura i la fotografia, i fent alguna petita incursió en el camp de la interpretació...

“El moviment, és vida”, i aquesta afirmació l’ha poguda experimentar i assaborir en la salut i en la malaltia. D’aquí ve la seva fascinació per nous conceptes i nous paradigmes com la Biotensegritat, endinsant-se en noves concepcions i noves tècniques, com el Moviment Vital, l’Entrenament Postural Dinàmic, l’Stretching Global Actiu, i el Nordic Walking.

dimarts, 8 de novembre de 2016

La marxa nòrdica ens ajuda en el procés natural d’envelliment (1a part)

L’envelliment natural és un procés que s’inicia en el mateix moment en que els éssers vius neixen, i l’espècie humana no n’és pas aliena. L’estil de vida, la predisposició genètica, l’alimentació, i l’activitat física, són factors que determinen -entre d’altres- la qualitat de vida dels éssers humans en el devenir dels anys. Així doncs, el repte, i alhora responsabilitat personal, vital i intransferible de cadascú, consisteix en donar-li vida als anys, més que no pas afegir anys a la vida. En el nostre món modern, l’evolució de les ciències mèdiques, i els avenços tecnològics i socials, han aconseguit allargar l’esperança de vida de les persones, però això no vol dir, moltes vegades, viure millor, ja que, paradoxalment, aquest cúmul d’avenços, ha comportat una moderna epidèmia, en forma de sedentarisme.

Un dels aspectes en que la població pot mostrar les característiques d’un envelliment no saludable, o prematur, és en les patologies associades a l’aparell locomotor i a la mobilitat, podent arribar a perdre, fins i tot, l’autonomia personal, entrant l’individu en una fase de dependència que, sens dubte, condicionarà la seva qualitat de vida en els anys que li restin per viure. Els éssers humans som éssers actius, on el moviment és -i alhora genera- vida. A través de l’activitat física, el metabolisme es dinamitza, mantenint “la màquina” en un bon estat de funcionament. La manca d’activitat física ens pot produir diferents tipus d’alteracions ben diferenciades, que poden tenir la seva manifestació en el camp físic o en el camp bioquímic. Aquestes interactúen les unes amb les altres, i poden arribar a generar diferents tipus de patologies, les quals poden avançar cap a una cronificació, accelerant una degeneració de l’organisme, que pot condicionar, sens dubte, la qualitat de vida de l’individu.

El sistema osteoarticular és un registre de l’evolució de les persones en el seu decurs per la vida, on incideixen i es reflecteixen els seus hàbits -alimentaris, posturals,...-, així com l’estil de vida, i l’entorn ambiental i social. El cos humà ve a ser un reflex de la vida dels individus, on l’estructura prèvia que ve condicionada per la genètica, es va modelant en el decurs de l’existència humana. Finalment, tot això s’acaba manifestant en la postura corporal, on les patologies posturals, condicionaran la manera de moure’s, de caminar i, anant més enllà, d’entomar la vida. L’efecte “antienvelliment” consistiría en intentar mantenir en el millor estat, el major nombre d’anys possibles, les aptituds físiques bàsiques.


Caminar és l’activitat bàsica dels éssers humans. Un caminar caracteritzat per la bipedestació, amb tot el que això comporta de sosteniment de les nostres estructures orgàniques, viscerals i osteoarticulars, enfront de la gravetat terrestre. Aquest exercici físic, innat i universal, que desenvolupem les persones, ens comporta molts més beneficis dels que ens puguem imaginar. Però, som conscients de com caminem? Ens hem plantejat alguna vegada com ho fem? Estem segurs de que sabem caminar?


Caminar, caminar doncs... perquè no, caminar bé? Perquè no un caminar actiu -que no vol dir enèrgic- que impliqui a tot el nostre organisme de forma holística i integradora, per tal de mantenir el nostre cos fresc, viu, i dinàmic, ajudant-lo a modelar el seu procés personal d’envelliment? El nostre cos és una màquina dissenyada amb una perfecció que, a voltes, s’escapa a la nostra comprensió personal. Però hauríem de començar a prendre consciència de que, la seva estructura anatòmica i el seu funcionament biomecànic, han estat dissenyats per a treballar amb la llei del mínim esforç per a obtenir el màxim benefici. I arribats a aquest punt, és on l’aprenentatge de la tècnica diagonal de la marxa nòrdica, ens pot ajudar a recuperar patrons i esquemes que existeixen en la nostra memòria muscular, doncs una tècnica correcta de marxa nòrdica, es basarà en tres principis: una postura correcta, la tècnica correcta de caminar, i l´ús adequat dels bastons. L’aprenentatge de la marxa nòrdica ens obre a tot un món de consciència corporal, que ens pot ajudar a modificar hàbits i pautes posturals.


Promotor de la salut a través de l'activitat física
Nordic Walking national Trainer INWA i Modern Nordic Walking Trainer
Tècnic Esportiu de Muntanya Mitjana i guia de muntanya UIMLA
Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada