La marxa nòrdica, per la seva execució tècnica, i per la seva
versatilitat, es un bon exemple del principi de la transferència a aplicar en
l'aprenentatge de diferents esports outdoor tant d’hivern, com d’estiu. Un
principi que moltes vegades pot semblar evident, com per exemple amb l’esquí,
emprat pels corredors de fons per entrenar -i d’on prové la marxa nòrdica-,
però que també pot esdevenir una gran eina facilitadora per l'aprenentatge i l’entrenament
de disciplines a priori diferents, com per exemple l'esquí i les curses de
muntanya, i les curses amb raquetes de neu. En el cas dels esports de neu, pot complementar l’entrenament de les jornades
de neu, amb d'altres prop del lloc de residència, sense el cost econòmic que
aquestes comporten. També moltes vegades la manca de neu es pot compensar fent-ne
ús d'aquest principi de la transferència.
Però, que és el principi de transferència? Si entenem el principi de
transferència de l’aprenentatge com “l’influencia
d’una activitat pràctica anterior sobre l’aprenentatge d’una habilitat”, contextualitzant-lo
en el camp de l’esport, podríem dir que
“el principi de transferència és la influència d’un tipus d’acció motriu -exercici-
sobre el rendiment d’una altra acció motriu diferent”. Entre els
esportistes d’èlit catalans, trobem diferents exemples de transferència en l’evolució
de les seves carreres esportives, aplicats a diferents disciplines. Kilian
Jornet, que excel·leix amb l’esquí de
muntanya i les curses de muntanya,
i la Laura Orgué, que després de competir en l’èlit de l’esquí de fons, ho està fent amb l’èlit de l’esquí de muntanya i de les
curses de muntanya.
Personalment, com a tècnic esportiu i formador de marxa nòrdica, aquest
principi l’estic experimentant en sentit bi-direccional, a l’objecte de poder
millorar les meves ensenyances i la meva pràctica esportiva. Com a tècnic de mitja
muntanya, el gest esportiu del braceig amb les raquetes de neu, especialment en pujades mitjanes -ho feia de
manera innata e intuïtiva-, m’ha facilitat l’acció de braceig i d’allargament
de la passa en la tècnica de marxa nòrdica,
a l’hora que als practicants de la marxa nòrdica que han vingut a fer sortides
de raquetes de neu, els hi ha facilitat molt, per aplicar una passa efectiva i
economitzadora en la despesa energètica, l’extensió de la braçada cap a enrera
que fan amb la marxa nòrdica. Com a esportista, la marxa nòrdica, aplicada a l’snow
runnig, m’ha permès obtenir un bon temps en la Dark Polar Race, adaptant la
tècnica de la marxa nòrdica a la variant de Nordic Ski Walking, per tal de poder entrar dins dels temps
establerts -jo no sóc runner, el meu cos, pels seu entrenament i la meva tradició
esportiva, no està preparat per l’acció de córrer-.
Tanmateix, l’esquí alpí hem
permet fer un treball més isomètric, de tonificació, amb alguna fase excèntrica,
trencant la dependència pel que fa a l’equilibri, que et dona la marxa amb els
bastons, a l’hora que la tècnica de la marxa nòrdica m’ha permès assumir d’una
manera més natural, la importància de la postura en la tècnica de l’esquí alpí,
millorada amb un treball actiu des del core. I prendre consciència de la importància
de l’entrenament creuat, tema del qual en parlaré en un proper article.
Nordic Walking national Coach INWA i guia de muntanya UIMLA
Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPE) amb el número 000861
Carte Professionelle d'Educateur Spo
Jeunesse, Republique Francaise
Carte Professionelle d'Educateur Spo
Jeunesse, Republique Francaise
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada