Entrevista a Tuomo Jantunen

Tuomo Jantunen, Cavaller del treball en Kinesiologia i Educació Física, i director de l’associació “Suomen Latu” desde 1977 fins 2007, entrevistat per Tuomo Kettunen. Del seu web www.ModernNordicWalking.com, traducció autoritzada, per Jordi Pau Caballero.

- Dr. Jantunen, sobre el Nordic Walking, podem dir que la idea i el concepte d'aquesta disciplina va néixer quan es va proposar a la gent caminar amb pals d'esquí fora de la competició, és a dir, com a una forma d'activitat física i no com un mètode d'entrenament dels esportistes d'esquí de fons. Segons la seva opinió, quan es va produir aquest fet?

"Caminar amb pals d'esquí per a mi, per als meus companys i per la gent gran, era ben conegut com una forma d'entrenament dels atletes d'esquí, practicat en moltes dècades. Jo sé que la meva col.lega i amiga, Leena Jääskeläinen, des dels anys 60, havia fet alguns esdeveniments esportius, amb iniciatives desenvolupades i promogudes amb diverses activitats amb pals d'esquí a l'escola. Potser hi havia altres persones que havien experimentat abans que ella, però no tinc cap informació d'elles. Sovint, aquestes proves que s'han relacionat també a l'esquí de fons són maneres d' "estirar" la temporada d'esquí als períodes sense neu i van servir com mètodes de capacitació pre-o post-ski ".

- Atès que ha estat, i segueix sent, un esquiador actiu, i desde fa molt temps va treballar com a director de 'Suomen Latu ", i com un promotor de l'esquí, potser ja als anys 60-70-80 va experimentar o va practicar caminant amb pals d'esquí?

"Crec que gairebé tots els atletes d'esquí de fons a Finlàndia, a la tardor, per preparar-se per a la temporada, han de fer exercicis i caminar llargues distàncies amb pals. Així que jo també ho vaig fer, tot i que no vaig ser un exemple ni a nivell regional, només un dels millors entre els meus col · legues. En aquell moment sentía sovint la pregunta: "On has oblidat els teus esquís" Vàrem practicar caminant amb pals per estar preparats i en la millor condició física per començar la temporada d'esquí ".

- Malgrat això, podem considerar que la idea de la marxa nòrdica, de fet, havia madurat ja en els anys 70 i 80, però no va ser "lliurada" i no hi havia cap projecte clar i comú per al seu desenvolupament com a disciplina en si mateixa. Però llavors, el 1988, la sort es va posar en joc i li va donar un impuls al seu naixement. No és així?

"Exactament. La neu va mancar, de sobte, quan havíem de participar amb un grup de corredors, amb els esquís, en la inauguració de l'estàtua del prof. Tahko Pihkala a l'Estadi Olímpic d'Helsinki el 5 gener de 1988. Per descomptat, l'esquí es va convertir en una marxa a peu. Aquest dia va ser també el 100 aniversari del naixement del nostre personatge esportiu més important, el creador i desenvolupador de diversos esports a Finlàndia, Lauri "Tahko" Pihkala. Vaig tenir la idea d'equipar als marxadors amb pals d'esquí de fons  per recórrer el camí amb ells. Va ser el grup que caminava per primera vegada al món amb l'estil del Nordic Walking, que va ser immortalitzat pels fotògrafs i cadenes de televisió de Finlàndia: una part del vídeo es va transmetre en el programa més esportiu del país. L'atenció i l'interès que despertà la nostra caminada fou una espurna agradable per promoure aquest tipus d'activitat”.

- A finals dels anys 80 i principi dels 90, quin tipus d'accions organitzàveu per promoure'l ?

"El 'sauvakävely" va formar part de diversos tipus d'actes i iniciatives que organitzava Suomen Latu: als "dies d'activitat física" a l’empresa, als ministeris i a les organitzacions, a les campanyes nacionals de promoció de l'activitat física i caminar. Entre elles, una de les més importants va ser la campanya "Per l'activitat física neta" de la qual el lema principal va ser "Walk", organitzat conjuntament amb diversos ministeris el 1994. Caminant amb pals, 'sauvakävely', usant aquesta paraula, que era una de les disciplines que promovien la campanya ".

- Els pals que veu utilitzar van ser pals d'esquí?

"Sí, eren pals per a esquí de fons, fibra de vidre, carboni, encara que alguns encara utilitzaven aquells de bambú. Ens havien tret només les volanderes que s’enganxàven fàcilment entre branques, arrels i roques. Recordeu que els pals d'esquí aleshores eren més curts que els d'avui en dia, i no s'escurçaven per al seu ús per caminar. Però eren pals d'esquí ("suksisauva"), el pal llarg ("kävelysauva") no va aparèixer fins el 1997."

Tuomo Jantunen mostra un
parell dels primers prototips
de bastons de Nordic Walking
amb tires com si fossin
dragoneres

- A més de vostè i de l'Associació Suomen Latu, hi havia altres organismes, empreses o organitzacions en les activitats organitzades per caminar amb pals en el decurs dels anys 90?

"Sí, diverses associacions esportives locals, les associacions de veïns i en diferents instituts especials per a esports, com Vierumäki, Varela i Kuortane, organitzaven els esdeveniments i proves sauvakävely. Fins i tot l'Associació Nacional d'Artritis i les escoles de l’àmbit d'aquesta organització van començar a utilitzar els pals."

- En aquells anys, quina classe d'èxit tenien totes les iniciatives i activitats de promoció?

"Al principi era l'actitud positiva, tot i que la gent encara va riure de la idea d'utilitzar els pals per caminar. En resum, diria que l'interès hi era, però sense un èxit en particular. Malgrat això, tots els que ho varen provar, es van adonar que el sauvakävely era una manera eficaç i suau de fer exercici. Tècnicament, era bastant fàcil d'aprendre, ja que els finlandesos sempre saben esquiar, i ara era per simular l'acte de marxar, però sense esquís. "

- Quan i com va començar la veritable eclosió del Nordic Walking?

"La base per a la promoció del nostre projecte va ser la producció d'una inserció a la revista" Latu Polku ja "("pista d'esquí i trail ") de Suomen Latu, que comencem a dissenyar al 1996, juntament amb el patrocinador Exel. Durant el projecte, el patrocinador es va convèncer que la disciplina valia la pena, i necessària per produir un pal específic, que es va presentar amb el nom de "Walker". L’article es va publicar l'agost de 1997. Es van utilitzar les fotos de l'Institut de Vierumäki. Després, a la tardor de 1997 tot estava preparat, la idea i el concepte (en realitat ja estaven a punt des de feia algun temps), també el pal, que es va anomenar específicament "Nordic Walker". Immediatament després es va crear la paraula "Nordic Walking" per aquesta disciplina. Faltava només promoure el projecte i fer el màrqueting. La persona responsable del desenvolupament del pal era el gerent de productes Excel, Taisto Manninen.

Podem considerar que l'empenta final per l'eclosió va ser un petit anunci de Suomen Latu, que va aparèixer al diari principal Sanomat de Finlàndia Helsingin, el 2 de setembre de 1997, on es va convidar a la gent a venir a practicar sauvakävely tots els dimarts a les 18.00 hores a " Paloheinä "(una seu de la Suomen Latu). Podíen utilitzar els seus pals, llogar o comprar pals nous en el lloc específic. Contràriament a totes les expectativas, van aparèixer 50 persones en la primera cita, a la setmana següent ja eren 100, després 200, després fins i tot va arribar a 300. L'èxit de la nostra setmana va atreure ràpidament l'atenció dels mitjans de comunicació. A la pràctica cada cita, a la tardor de 1997, sempre estaven presents periodistes, fotògrafs i equips de televisió, tant nacionals com estrangers. Durant la tardor ja podíem tenir espais en els programes de televisió per presentar la disciplina. A la pràctica, la disciplina va començar desenvolupar-se ".

- Crec que en l'oficina de Suomen Latu estaven molt ocupats per fer front a totes les peticions que arribaven de tot arreu, igual que en unes setmanes us organizaveu per tal de presentar la disciplina a tot el país a través de programes de televisió.

"He de dir que sí: les línies telefòniques estaven pràcticament sempre ocupades, a causa de les demandes. Afortunadament,  Suomen Latu és una organització capilar gran, amb les associacions locals de tota Finlàndia i a través d'elles, podíem organitzar activitats per promoure ràpidament l’activitat a tot arreu. Vaig agafar el material per començar els cursos de capacitació per instructors de Nordic Walking, personalment, i vaig realitzar el curs oficial per primera vegada a Jyväskylä, a la primavera de 1998. Acabàvem de rebre suport financer de l'Estat, de 8.500 marques que s'utilitzen per a espectacles, i 200 parells de bastons de marxa nòrdica. Aquests van ser regalats als nous instructors, els quals es va comprometre a començar a organitzar passejades nocturnes als seus municipis de residència. "

- El Nordic Walking va ser "oficialment" llançat el 1997 i ràpidament va tenir un gran èxit . Té algunes dades per descriure i quantificar aquest èxit?

"D'acord amb les dades recollides per Suomen Gallup el 1998, aproximadament un any després de la publicació del nostre primer anunci al diari, 160.000 finlandesos practicaven amb regularitat la marxa nòrdica, i uns 520.000 l'havien provat. Crec que és el rècord nacional en el seu gènere, almenys jo no conec que cap altra disciplina des del principi hagi estat un èxit (la població de Finlàndia és de 5,3 milions d'habitants). La nostra oficina Paloheinä, el 1998, va ser visitada per més de 20.000 persones que volien conèixer l’activitat." 

- Si avui dia analitzem els esdeveniments relacionats amb el Nordic Walking, segons la seva opinió, quines van ser les raons per les qual l'esport va obtenir un enorme èxit popular amb tanta rapidesa?

"Crec que tres varen ser les raons:

1. El pal. Els primers practicants  tenien una actitud positiva cap a aquesta disciplina, però probablement es van sentir avergonyits de començar a caminar "públicament" amb pals d'esquí. Pals de colors, especialment desenvolupats per a la disciplina. Eliminat aquest problema, l'adherència a l'activitat era còmoda, la longitud correcta i el disseny bonic.

2. L'interès i el suport dels mitjans de comunicació. Ja en un parell de setmanes el Nordic Walking havia guanyat molt espai en els programes dels diaris, la ràdio i la televisió. Va ser un "invent genuí finlandès" i una forma d'activitat física originària de Finlàndia, que pel que sembla també els periodistes van voler presentar de bona gana - potser hi va haver una mica “d'orgull nacional” que recolza l'atenció.

3. Dones finlandeses de mitjana edat, sense prejudicis i segures de si mateixes. Durant les primeres setmanes els participants de les nostres iniciatives de Marxa Nòrdica -80%- eren dones de mitjana edat. Simplement van decidir que aquesta era una disciplina per a elles, simplement ideal per a elles. De fet, un sociòleg, qui més tard va estudiar el fenomen del Nordic Walking, va sostenir que darrera de l'èxit ràpid hi havien les dones de mitjana edat, finlandeses i sense prejudicis. Moltes dones més tard van agafar agafar el camí de convertir-se en instructores. "

- El Nordic Walking es va afiançar, llavors, a Finlàndia, amb rapidesa,  com una disciplina per a tota la població ?

"Pel que fa a la divisió entre sexes, en realitat, la situació ja va arribar a ser gairebé igual en un any. La recerca de la Suomen Gallup el 1998 va revelar que els practicants eren 60% dones i 40% homes, i són més o menys els percentatges actuals. Però el que ha canviat és la divisió entre els grups d'edat: el Nordic Walking es practica tant pels joves com per la gent gran. La disciplina, gràcies a la seva versatilitat, és capaç de satisfer les necessitats i desitjos de les persones de totes les edats i totes les condicions físiques ".

Tuomo Jantunen presenta el
Nordic Walking al president de
la república Matti Ahtisaari
i la seva dona Eeva l'any
1998  (Photo courtesy of
Suomen Latu)

- En el moment del llançament, el 1997, es va imaginar que la marxa nòrdica podria ser tan reeixida, tant a nivell nacional com a nivell internacional, superant les expectatives sobre les possibilitats de la disciplina per arribar a ser popular?

"Després d'haver treballat per a la posada en marxa de diverses disciplines, es pot dir que sempre és una sorpresa el llançament i l'èxit d'un negoci, una iniciativa que atrau la gent per avançat ... és molt difícil de predir. Així va ser en el cas de Nordic Walking. La meva actitud sempre ha estat oberta a noves idees i propostes pel que fa al que estàvem oferint: sentir, veure, promoure junts. El millor que va succeir amb el Nordic Walking és que funcionava, que va agradar la gent ".

- Personalment ha rebut diversos premis nacionals pel seu treball en la promoció de la marxa nòrdica i, com vostè sap, vostè és l'única persona a Finlàndia que ha rebut el reconeixement oficial com a part d'aquesta disciplina. Acaba de rebre un premi molt valuós i important, "Vuoden Liikuntavaikuttaja" (personatge més influent de l'any en l'activitat física) per a la seva carrera, amb la principal motivació "pel seu treball pioner en el camp de la marxa nòrdica". Hi ha molts que creuen que es mèrit vostre que la disciplina sigui tan popular i molt practicada a Finlàndia. Se li va oferir el títol de "Pare de Nordic Walking", què li sembla?

"Per descomptat que no vull ser anomenat el Pare de la marxa nòrdica, però un pioner o un desenvolupador, això ho puc aceptar. És clar que vaig ser una de les primeres persones que creien que la probabilitat d'èxit d'aquesta disciplina i vaig veure que el meu treball, que consistia a dirigir l'Associació Suomen Latu, on he tingut l'oportunitat de promocionar el seu llançament, hi contribueix en gran mesura al seu desenvolupament perquè sigui una "activitat per a tota la població. Naturalment, em sento molt feliç per tots els premis i guardons. Entre ells jo prefereixo, ara que sóc un pensionista, el premi "Vuoden Terveysteko" (Acció per la Salut de l'any) el 1998, "Suomen Kuntouttajamitali 2000" (Medalla Nacional de la Fundació per a la Rehabilitació) - i per descomptat el de "Vuoden Liikuntavaikuttaja" (Personatge més influent de l'any en l'activitat física). "

- Amb quin tipus de sentiments intenta ara veure l'èxit de la marxa nòrdica a Finlàndia i arreu del món? Què sent quan veu a un practicant amb els seus pals?

"És obvi que hom està molt content de veure els resultats del seu treball arreu de Finlàndia, però també viatjo a l'estranger. De tant en tant em trobo que m'aturo a contemplar a un practicant, la seva motivació per triar una bona activitat física a l'aire lliure. Però poques vegades començo a donar consells a la tècnica ... En el passat, veia com era, per descomptat, la tècnica d'un practicant, o quin tipus de pals utilitzava. Avui m'alegra totes les persones que veig cuidant les seves condicions físiques a l'aire lliure, practicant Nordic Walking, sigui quin sigui el seu estil. Estic participant de nou, una o dues vegades per setmana, en caminades organitzades a Paloheinä i crec que el Nordic Walking dóna el millor per jugar amb els teus amics, com per la socialització de l'exercici a la natura ". 

Moltes, moltes gràcies per la seva resposta Dr. Jantunen, ens ha ofert una informació de la història molt interessant. Però, per sobre de tot, volem donar-li les gràcies per la seva destacada tasca a favor del Nordic Walking !!

Jordi Pau Caballero, 

Promotor de la salut a través de l'activitat física

Nordic Walking national Trainer INWA i Modern Nordic Walking Trainer
Tècnic Esportiu de Muntanya Mitjana i guia de muntanya UIMLA

Inscrit en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya (REP) amb el número 000861  
Carte Professionelle d'Educateur Sportif  03811ED0344 Ministère des Sports et de la 
Jeunesse, Republique Francaise